La zona pilot triada per estudiar la interacció dels processos d’escorrentia, els moviments de vessant i els incendis forestals damunt els espais marjats és la conca del torrent de sa Figuera, al municipi de Sóller. Les reduïdes dimensions de la conca permeten l’estudi exhaustiu de les característiques tan físiques com antròpiques d’un àrea on la major part del territori ha estat condicionada en forma de terrasses de cultiu.

Medi físic: Aquesta conca es troba situada al vessant nord-occidental de la Serra de Tramuntana, concretament a la part septentrional del municipi de Sóller, i el torrent aboca les seves aigües dins la badia del port de Sóller. La conca té un superfície de 4,88 km², que compta amb un recorregut d’uns 3 km i presenta una forma lleugerament ovoïdal, estirada d’Est a Oest. D'acord amb la classificació d’Horton, el torrent de sa Figuera és d’ordre 4, i compta amb nombroses ramificacions d’ordre menor, amb aportacions notables com la del torrent de sa Coma (d’ordre 2), el torrent que davalla de Can Bresca (d’ordre 3) o el de Son Llampalles (d’ordre 3). El punt més alt de la conca correspon al puig de Sa Bassa, amb 818 m, situat a l’extrem oriental de la conca, mentre que la cota més baixa és la de la desembocadura del torrent a la platja del port de Sóller. Les altres elevacions destacades són el puig de Bàlitx (580 m) i sa Torre Picada (157 m), que tanquen la conca al nord, mentre que el putxet de sa Mata, amb 196 m, ho fa a la banda meridional. Pel que fa a la geologia, a l’àrea trobem roques calcàries, dolomies, arenisques, margues, conglomerats i també material volcànic. El clima és marcadament mediterrani marítim, amb precipitacions d’uns 625 mm anuals a la badia de Sóller, concentrades a la tardor i a vegades en episodis plujosos molt intensos. Als punts més alts de la conca les precipitacions anuals superen els 800 mm. La temperatura mitjana se situa entre els 16 i els 17ºC.

Medi antròpic: Dins la conca de sa Figuera hem de diferenciar la zona urbana de la part rural. El poblament es troba concentrat a la franja costanera de la badia i als voltants del torrent de sa Figuera; a la resta, els assentaments urbans són escasos i dispersos, amb el llogaret de sa Figuera com a nucli destacat. L’activitat agrària, encara present, fou important en el passat, amb predomini del cultiu de fruiters de secà: oliveres, ametllers, i garrovers als vessants muntanyosos, i de fruiters d’horta als voltants de les cases. Aquest desenvolupament agrari va propiciar l’aixecament de terrasses per permetre l’explotació d’aquest fruiters, de manera que les marjades són avui omnipresents a l’àrea de sa Figuera, tot i que bona part es troben sense manteniment com a conseqüència de l’abandonament del camp a partir dels anys 60.

Aquest progressiu abandonament està afavorint la nova colonització de la vegetació forestal damunt els camps marjats. Des de les dècades dels anys 60-70 del segle passat, les marjades que no s’han pogut mecanitzar, o que es localitzen a zones de difícil accés, han experimentat una progressiva colonització de les diferents comunitats forestals. Les comunitats llenyoses han anat envaint els camps marjats, tot seguint la dinàmica regenerativa normal de l'àrea de la Mediterrània Occidental.