Pell i calçat
Qualitat i reconeixement mundial
La comarca del Raiguer es pot considerar el centre de l'artesania de la pell i del calçat. Inca és anomenada «la ciutat de la pell», per la gran quantitat de botigues dedicades a aquest sector.
La intervenció humana en el procés productiu ha fet que l’artesania pelletera i la sabata mallorquina sigui reconeguda arreu del món per la seva qualitat, comoditat i resistència. Cal destacar la diversitat que reuneix, des del calçat clàssic fins als dissenys d'avantguarda. Botes, botes texanes, sabates de muntanya, calçat esportiu, calçat ortopèdic, calçat femení o masculí… sense oblidar el calçat típic i tradicional com les porqueres, les avarques o les espardenyes.
Moltes de les grans firmes han traslladat els seus tallers a altres països, però la creativitat en el disseny continua en mans dels mallorquins que desenvolupen aquesta tasca en molts indrets del món. L’experiència acumulada, l'esperit emprenedor i la vocació internacional dels empresaris del calçat a Mallorca han aconseguit que les marques mallorquines estiguin avui presents als cinc continents.
Podeu descobrir més coses sobre aquest ofici al Museu del calçat i de la indústria a Inca, situat en una antiga caserna d’infanteria de l’exèrcit, edificada entre el 1909 i 1922.
No us perdeu tampoc la Ruta del calçat. Actualment, les seus corporatives de les marques més importants i prestigioses es troben a Inca amb comerços oberts al públic. En aquesta ruta trobareu els indrets turístics i comercials relacionats amb la indústria del calçat a Inca.
Botigues especialitzades us esperen en altres zones per mostrar-vos les seves creacions de sabata mallorquina. L’autèntica i genuïna.
AVARQUES, PORQUERES i ESPARDENYES
Eren el calçat típic de la població rural. Rústiques i molt funcionals. Les avarques i les porqueres són de pell i amb sola de pneumàtic. Unes per a l’estiu i la primavera, les altres per a la tardor i l’hivern. Avui continuen sent un clàssic en la vestimenta de la població local però amb més diversitat de materials i colors.
Les espardenyes elaborades a mà, també formaven part de la la vida quotidiana de la gent mallorquina. Ara són un element elegant i exclusiu que no passa de moda i les podem veure com a part de la vestimenta d'alguns membres de la família reial i de gent famosa.
HISTÒRIA
A finals de l'edat mitjana ja hi havia una tradició artesana del calçat a Mallorca, i en el segle XVIII la indústria del calçat era una de les principals activitats econòmiques de la ciutat de Palma, on es trobava la major part dels petits tallers de l'illa.
En el darrer terç del segle XIX, l'exportació a Filipines i Amèrica va ser el detonant d'un creixement i d'una mecanització que mai no varen fer desaparèixer del tot els processos manuals de fabricació.
Durant la Primera Guerra Mundial la necessitat de calçat dels països en guerra va obrir noves portes a l'exportació. Llavors, la capacitat de producció de la ciutat de Palma havia decaigut en favor d'altres zones com Llucmajor i, sobretot, d'algunes localitats de la comarca del Raiguer, com Inca, Alaró, Lloseta i Selva.
El 1915, Antoni Fluxà Figuerola funda el Gremi de Sabaters, amb seu a Inca, i els anys següents la majoria d'empreses incorporen un cert grau de mecanització en els processos productius.
Les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta varen suposar la consolidació de les marques mallorquines com a referent de disseny i moda, en un moment històric en què l'esperit creatiu mediterrani marcava una diferenciació molt valorada a Europa i Amèrica principalment.
Avui, i després d'haver superat unes quantes crisis del sector, el calçat mallorquí continua essent un símbol de creativitat i qualitat.
