Ramon Llull és un dels mallorquins més universals de la història: teòleg, filòsof, científic, professor, missioner, místic, escriptor i beat.

Es creu que va néixer entre el 1232, a l’actual ciutat de Palma, poc després que Jaume I conquerís l’illa el 1229 . Fill d’una família noble de Barcelona, va estar lligat a la vida de la cort i arribà a ser preceptor del rei Jaume II, fill de Jaume I, el Conqueridor. Es va casar i va tenir 2 fills.

Cap als 30 anys, després de portar una vida molt mundana, va ser “il·luminat”, va veure 5 vegades el Crist crucificat i això canvià el seu destí. Va abandonar la vida de Cort i la seva família, i decidí consagrar-se a la religió. A través de l’Ars, un sistema de lògica i combinatòria ideat per ell, volia demostrar que la religió cristiana era la veritable.

A partir del 1263 va iniciar un període de formació. De manera autodidàctica va anar adquirint coneixements filosòfics, teològics i científics, i aprengué l’àrab d’un esclau seu. Ramon Llull estava convençut que transmetre el missatge de Déu de manera comprensible era la clau per a la conversió. Per formar missioners amb l’objectiu de cristianitzar els musulmans i els jueus va fundar el 1276, a Mallorca (Miramar), una escola de llengües orientals.

Incansable en el seu propòsit va viatjar per nombroses ciutats europees com Montpeller, Marsella, París, Gènova, Roma o Nàpols, i pel Pròxim Orient i pel Nord d’Àfrica.

En aquell temps, a Mallorca convivien les tres cultures: cristiana, àrab i jueva. Se li atribueixen unes 265 obres, escrites en llatí, català i àrab. És el primer autor que usà una llengua considerada “vulgar”, el català, per fer arribar el seus coneixements a la gent. En la primera època, just abans de la conversió, va ser un poeta trobadoresc que tractava temes d’amor i picarescs, després canvià als temes místics i filosòfics.

Va morir amb 84 anys, no se sap si en alta mar en un vaixell de tornada des de Tunísia o ja en terres mallorquines.